Quan Krzysztof Charamsa va sortir de l’armari, l’octubre de 2015, va assentar la pedra angular de la seva vida. En el zenit d’una carrera del màxim nivell com a teòleg a la cúria vaticana, va decidir denunciar al món la hipocresia de l’Església catòlica, una institució que, des de fa segles, promou la repressió sexual com un instrument per a imposar el seu poder sobre la gent. Ho fa escampant infelicitat en les persones, condicionant-les –mitjançant el precepte– la doctrina i la confessió, a no viure amb serenitat l’expressió afectiva i sexual, una dimensió fonamental de l’existència. 

Segons Charamsa, el clero catòlic, homòfob fins al moll de l’os, està format en bona mesura per homosexuals. Aquests homes, de vegades reprimits, d’altres atrapats en la clandestinitat, però sempre obligats al celibat, esdevindran adob d’una terra on pot germinar fàcilment la vergonyosa llavor de la pedofília i altres abusos.

Amb La primera pedra, Charamsa pretén sacsejar consciències i posar les bases per a una necessària renovació de l’Església catòlica, una institució en la qual encara vol creure. Una Església que, per a poder continuar existint com a guia espiritual –tal com Charamsa va escriure el dia de la seva sortida de l’armari en una carta al papa Francesc– ha de començar a respectar l’orientació sexual de totes les persones. L’Església catòlica del futur.

Krzysztof Charamsa, filòsof i teòleg de formació, escriptor i poeta, va néixer a Gdynia, Polònia, el 1972. Va estudiar a Polònia, Suïssa i Itàlia. Va ser ordenat sacerdot el 1997. Al cap de cinc anys es va doctorar en teologia per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma. 

Autor de diversos llibres i articles, va ser oficial de la Congregació per a la doctrina de la fe, antiga Inquisició, i secretari adjunt de la Comissió teològica internacional, l’òrgan més important de consultors teòlegs de la Santa Seu. Durant uns quants anys va ser professor de teologia de les universitats pontifícies Gregoriana i Regina Apostolorum, a Roma.

El 3 d’octubre de 2015, Charamsa va declarar públicament la seva homosexualitat, la qual cosa va causar-li la pèrdua de tots els seus càrrecs i responsabilitats al si de l’Església. Avui viu feliç amb el seu company, Eduard Planas, i es dedica a la defensa dels drets humans, singularment de les dones i de les persones LGBTIQ. 

http://terracel.cat/gregal/fitxa_producte.asp?id_prod=121&id_cat=14