Esta web utiliza cookies de terceros para ofrecerte una mejor experiencia y servicio. Al navegar o utilizar nuestros servicios, aceptas el uso que hacemos de ellas. Puedes cambiar la configuración de cookies en cualquier momento. Más información Aceptar
12-09-2018

En defensa de la llibertat d’expressió i de consciencia

A la Sra. Polonia Castellanos

AEAC Valladolid (Espanya)

 

 

Benvolguda Polonia,

estimada germana meva en la mateixa fe en Crist,

 

t'escriu un pobre capellà polonès, sospès en la feina per les autoritats de l’Església catòlica, que ha pogut sentir-te gràcies al programa “FAQS Preguntes freqüents” de la televisió pública de Catalunya, TV3. Per aquesta raó, t’escric en català i espero no ofendre’t anomenant-te la meva germana en la fe. Sé que no soc tan perfecte com tu en la santedat, però jo també busco seguir el nostre amic Jesús i, crec, com ensenyava sant Tomàs d’Aquino, que és millor morir condemnat per l’Església, que no seguir la pròpia consciencia.

 

En el programa tu has recordat tots els presumptes “pecats” de la Rocío Ballesta, perquè tens bona memòria. Rocío no és creient, com nosaltres, però nosaltres la denunciem als tribunals pels seus “pecats” d’ofensa a la nostra religió. ¿No creus que ella té dret a la seva llibertat religiosa, des de la qual pot criticar, canviar i deformar una altra religió, tal com vam fer nosaltres als inicis de l’Església, quan vam deformar i menysprear la religió judaica? Tu, com jo, has llegit les tremendes pàgines dels Pares de l’Església contra els jueus. La mateixa cosa van fer els musulmans. Quan van fundar la seva religió van deformar, criticar i ofendre la nostra. Tots hauríem de ser condemnats per l’ofensa dels sentiments religiosos dels altres.  El delicte d’ofensa dels sentiments religiosos és molt relatiu i pot ser utilitzat contra tothom. Tot depèn de les nostres interpretacions obertes, indulgents, empàtiques, misericordioses, sense prejudicis, tal com volia Jesús. Ell ens ensenyava a escoltar i a comprendre els altres, no a condemnar. Penso que la denúncia catòlica de les dones de Sevilla i de l’actor Willy Toledo falta al respecte a la llibertat religiosa i a la consciència de tots ells.

 

Les dones de Sevilla no han ofès símbols religiosos catòlics. Han mostrat en una performance com aquests símbols – segon elles – són utilitzats per a sotmetre i dominar les dones. Elles no ridiculitzen, ni menyspreen, ni ofenen els nostres estimats símbols religiosos, sinó els “símbols religiosos utilitzats com a mitjans de la violència simbòlica contra les dones”, tal com ensenya Pierre Bourdieu. Sé prou bé que a l’Església no li interessa ni llegir ni estudiar aquestes opinions; les hem condemnat directament: són anàlisis del món universitari que fàcilment poden “enganyar” a “pobres dones”. No ho penses això? Per a la nostra Església totes són falses, però elles no tenen el do d’obediència cega i s’han deixat “enganyar” per aquests pensadors. Han representat en una performance aquestes idees. Tu saps, com jo, que si les idees són falses moren soles. Aquestes dones denuncien les seves conviccions sobre com la religió ha cancel·lat la seva dignitat i els seus drets. Ho fan per mitjà d’art del carrer i amb la passió de les víctimes ofeses i no escoltades. El què pensen de la nostra Església pot ser tot fals (jo penso que no és fals: és la meva llibertat d’expressió professional), però elles no ofenen els sentiments religiosos de ningú. Elles mostren plàsticament que estan ofeses per la violència simbòlica per part d’una religió molt potent. Elles creuen que no és just el que ensenya el nostre mestre sant Tomàs d’Aquino: “L’home és el principi i el fi de la dona”, perquè la dona es “aliquid deficients et occasionatum” (una cosa defectuosa i ocasional); és només un home frustrat per la casualitat, i que són els homes els que han de decidir tot per les dones. Aquestes dones pensen que la inferioritat i la submissió de les dones, que es reflexa en textos antics i actuals de la nostra Església no és justa, i protesten plàsticament. Espero que vegis que no es tracta d’una ofensa als veritables sentiments religiosos i que no hi cap tipus de violència ni odi per part d’elles, sinó que és el justificable rebuig de la violència simbòlica i de la dominació del gènere, pels quals utilitzem els nostres símbols religiosos. És a dir: elles rebutgen la corrupció dels símbols religiosos que no serveixen al bé de la fe, sinó a la submissió de les persones. Aquest és també el sentit del rebuig de l’actor Willy Toledo, qui té tot el dret moral a la desobediència civil en aquest cas d’injustícia.

 

Em demano, doncs, perquè fem la vida insuportable a altres persones que pensen diferent de nosaltres? I per què les fem publicitat? Per què no les deixem en pau? Les seves idees, si són falses, moriran soles. I si són veritables, som nosaltres els que ofenem Deu i la humanitat. T’ho asseguro. Segur que també has vist que la presentació del presumpte “delicte” per part del Tribunal està plena de ridículs errors teològics i dogmàtics, que el poder judicial ha exigit a tots els ciutadans no catòlics que observin. Aquest Tribunal que ha de verificar si els ciutadans no creients no ofenen dogmes dels creients, tampoc sap quins són els 4 dogmes marians. S’han inventat un dogma i l’estan imposant a ciutadans no creients. Aquest procés imposa la ignorància religiosa com a criteri per a jutjar civilment les ciutadanes i ciutadans lliures d’expressar les seves opinions en matèria de religió i de consciència. Així és el procés, que amb la seva ignorància, està ofenent també la meva fe, els meus sentiments religiosos i la teologia dogmàtica professional.

 

Malauradament he trobat la mateixa ignorància a la pàgina web de la vostra associació AEAC (utilitzo l’abreviació perquè no vull utilitzar el nom “cristià”; és massa sagrat com per utilitzar-lo en qualsevol lloc). Són els comentaris de persones ofeses en els sentiments religiosos, que vosaltres generosament representeu.  

 

Recordo només alguns comentaris transcrits de l’original en castellà:

 

La nostra germana Liliana escriu: Sólo ver la cara de estas personas se lee que están en gran necesidad de oración para su conversión y para reparo por las grandes ofensas. Gracias Abogados Cristianos por defender Nuestra Fé y La Iglesia.

Per què no seguiu el consell de Liliana de resar per aquestes persones enlloc de perseguir-les amb la llei civil? Estic segur que a tu tampoc t’agrada l’estigmatització de “les cares de les persones” per part de la germana Liliana, que expressa més odi, que empatia cristiana pels enemics. Aquest odi és la veritable raó de processar-les. A més, jo pensava sempre que defensar els sentiments religiosos té la finalitat de mantenir la pau social, mentre que la nostra germana Liliana m’ha demostrat la veritable raó de tota l’acusació: defensar amb la llei civil Nuestra Fe (Nuestra en majúscula mostra bé que som propietaris d’aquesta fe) y La Iglesia. Jo pensava que es defensen soles amb la seva pròpia força. Nosaltres només som humils servidors que busquem altres persones, especialment les perdudes. Però gràcies a la germana ofesa veig que no és així. Nosaltres defensem el nostre poder social i som nosaltres els que ofenem els legítims sentiments d’altres.

 

La nostra germana Raquela escriu: Jesús es Amor, no deja de llamarnos, pero cuando se está enfermo de odio, es muy difícil, regresar y reconocer nuestras culpas. No cambiará fácilmente, necesita el castigo. Es un cobarde y eso será lo único que entenderá. La multa ha de ser la máxima, para que no sea reincidente.

Aquí Raquela diu: Jesús, el nostre Deu, no és capaç de fer res amb aquesta persona tan malalta, que ella anomena “cobarde” (per a Deu canviar-la és massa difícil). Però ella i els seus advocats sí que faran el que Jesús no és capaç de fer, i amb càstigs! Em demano d’on ve aquest odi, que no és ni evangèlic ni cristià. És molt trist veure que aquests catòlics són veritables promotors d’odi contra persones que pensen diferent. Espero que tu, en el teu sentit de justícia, hagis ja demanat excuses al Willy i a la Rocío per aquest “cobarde”, i hagis cancel·lat el post d’aquesta germana ofesa.

 

La nostra germana Rosalia escriu: es impresentable da y lo siento ,asco, se creera que esta por encima de todos que pena ,por encima de el esta DIOS Y LA VIRGEN los que le molestan pero como no cambie esta listo.¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡que no me los toque que son mi PADRE Y MI MADRE ¡¡¡¡¡¡¡¡

Penso que la Rosalia no s’adona que ha construït una figura dogmàtica particular: “una parella formada pel pare Deu i la mare Verge”, i ella com a filla d’aquests dos. Hem d’estar molt atents amb les nostres formulacions dogmàtiques si la llei civil ha de vetllar per que tot ciutadà les respecti i no les ofengui. És exactament la ignorància religiosa el criteri sobre qual es basa la vostra ofensa dels sentiments religiosos. Al mateix temps és la base del fonamentalisme. Hi ha un dret moral de oposar-se  a aquest tipus de religió, que és perillosa si a més té el poder d’influir la societat civil, la política del bé comú i la justícia, com fa la vostra causa. No podem no criticar aquest fonamentalisme religiós ignorant que va contra el ethos del cristianisme. Ho poden fer també els no creients amb una caricatura i un rebuig apassionat. Ell i elles no actuen contra la veritable religió ni contra els veritables sentiments religiosos, sinó contra la caricatura fonamentalista dels mateixos produïda per part nostra i imposada amb prepotència a la societat.

 

Atès tot això i molt més, que no puc tractar aquí, en nom del Deu cristià et demano que retiris les acusacions, que reparis el mal que has creat, i que demanis perdó per les ofenses dels teus seguidors i “clients” ofesos. Ja hem creat prou odi i rebuig de la fe per part de les persones que hem molestat amb la nostra arrogància ignorant. En nom de Jesús permet als altres viure en pau i expressar les seves opinions, com nosaltres podem viure en pau i imposar les nostres idees amb la llei civil.

 

Deu existeix, però ell no ets tu. Tu no ets Deu i no has de comportar-te com un deu que judica i condemna els altres. I no has de defensar-te d’una ofensa a Deu perquè no ets tu. No has de defensar el Deu de les ofenses, perquè Deu té la força per defensar-se sol, sense tu. Deu no té cap problema amb la blasfèmia com per perseguir-la civilment. No té por de la blasfèmia. No té necessitat que alguns o algunes el defensin de la blasfèmia amb lleis civils, prohibicions, submissions, humiliacions a altres persones.

 

No ets tu el Deu ofès per les blasfèmies, tu només utilitzes aquest Deu pel teu poder en el món. Utilitzes la religió per sotmetre altres al teu poder, a la institució dels homes que vol les dones callades.

 

Doncs, comencem a mostrar al món la revolució cristiana de la misericòrdia, de la indulgència, de la comprensió, de la empatia, i no de la condemna, la persecució i el domini sobre altres, també quan els considerem enemics.

 

En nom de Deu: prou!

 

El teu germà en la fe

Dr Krzysztof Charamsa