Ta witryna używa plików cookie innych firm oferują lepszą obsługę i serwis. Podczas przeglądania Internetu lub korzystania z naszych usług, zgadzasz się na korzystanie z nich. Możesz zmienić ustawienia plików cookie w każdej chwili. Więcej informacji Zaakceptować
24-10-2020

Després de la festa gai oferta pel papa

Com era previsible, amb les declaracions del director de la revista “La civiltà cattolica”, l’església ja ha començat a clarificar que les paraules del papa sobre els homosexuals en realitat ja eren publicades abans del documental publicitari sobre la seva vida. Tot segueix el guió de Francesc: primer crear emocions al seu favor i després negar les paraules aplaudides. Així funciona la propaganda franciscana.

Dues consideracions:

Primera: el papa amb l’ajuda dels seus col·laboradors comença retractar, corregir i atenuar la seva nova sortida “gay-friendly” (NB. no és el Vaticà el que censura el papa innocent; allà res passa sense el seu consentiment). Notar això és molt important sobretot pels gais i lesbianes catòlics eufòrics des d’ahir per les seves paraules. És l’ocasió de preguntar-nos si els poders catòlics homòfobs no ens enganyen contínuament. Potser les víctimes de la discriminació estan aplaudint el sistema opressor, que el papa representa i que només ell pot i no vol canviar. Un examen de consciència és urgent i necessari, per verificar fins a quin punt les víctimes poden col·laborar, tot i que inconscientment, amb l’opressió homòfoba.

Segona: contràriament a les declaracions del col·laborador del papa, no és veritat que tot el que el líder va dir al documental ja era públic. Les paraules sobre la família ja es coneixien d’un altra entrevista feta amb una periodista mexicana al 2019, però ara, al documental, han rebut una publicitat mundial molt més amplia que aleshores. Mentre, les paraules sobre les unions civils, el papa i els seus col·laboradors les van eliminar de la publicació oficial de l’entrevista amb la dona mexicana (una llarga entrevista del papa, que és molt interessant: ben controlada pel poder eclesial i típica del règim misogin actual, que vol mostrar-se amb paraules favorable i preocupat per les dones, per continuar tenint-les submises dins del seu sistema d’opressió patriarcal).

Així, al documental hem sentit per primera vegada de la boca del papa les paraules eliminades d’aquella entrevista:  “El que hem de crear és una llei d’unió civil. D’aquesta manera estan coberts legalment. Jo vaig defensar això”.

El papa es refereix a la seva tàctica utilitzada quan era l’arquebisbe de Buenos Aires, quan lluitava contra la introducció del matrimoni civil igualitari, que ell qualifica de “diabòlic”. En aquells temps, per evitar la introducció d’aquella llei “diabòlica”, va proposar donar suport a les unions civils entre les persones del mateix sexe, no per reconèixer l’amor i la relació entre elles, sinó per que “ells [gais i lesbianes, mots utilitzat el menys possible] estiguin coberts legalment”. El problema és que amb aquesta proposta ell mateix quedava fora de les obligacions imposades a tots els catòlics: mai es pot donar suport a unions civils entre persones del mateix sexe. La frase que expressa aquest suport va ser cancel·lada de l’entrevista mexicana al 2019, però ha aparegut al documental del 2020.

Actualment l’església obliga tots els catòlics a creure que l’orientació sexual “no constitueix una qualitat comparable amb la raça, l’origen ètnic, etc., respecte a la no discriminació. A diferència d’aquestes qualitats, la tendència homosexual és un desordre objectiu” i mereix una discriminació justa. “Hi ha àmbits en què no es dona discriminació injusta quan es té en compte la tendència sexual: per exemple, en l’adopció o custòdia de nens, en la contractació de professors o instructors d’atletisme, i en l’allistament militar”. (document eclesial del 1992). El mateix document estableix, per exemple, que és just no llogar o vendre la casa a una parella homosexual. Segons l’església discriminar les persones LGBTIQ en aquests àmbits és just. No es pot permetre que aquells subjectes moralment desordenats puguin ser reconeguts públicament amb una llei d’unions civils o matrimoni igualitari. Segons la doctrina, que obliga tots els catòlics, només es prohibeix la discriminació injusta, però aquestes i altres discriminacions de les persones LGBTIQ són considerades justes.

El papa Francesc, que a l’Argentina semblava “dissentir” d’aquesta llei, al menys en el que es refereix a les unions civils, un cop anomenat papa no la va cancel·lar i no pensa fer-ho. Però, va començar a abraçar alguns gais ben escollits (només homes gais, mai dones lesbianes) i els va assegurar que no es preocupessin de les discriminacions i continuessin dins l’església.

En l’actualitat milions de persones LGBTIQ pateixen en diverses parts del món perquè, gràcies a l’obra internacional de l’església catòlica del papa Francesc, els drets humans LGBTIQ estan negats o no reconeguts. Gràcies a la potent influència de l’església en la societat en molts països, aquestes persones tenen por de sortir de l’armari. Aquestes persones no poden casar-se ni reconèixer les pròpies relacions com unions civils perquè els poders dependents o atents a la veu de l’església ho impedeixen.

El papa ha convençut les víctimes d’acceptar que tot el que poden rebre és la simpatia del líder del sistema que les oprimeix. La violència i astúcia homòfoba d’aquesta propaganda és enorme, fins al punt de que la majoria de les víctimes no se n’adona que s’han convertit en part indispensable del sistema d’opressió.